Tractament contra Tèrmits
L'organització dels tèrmits es divideix en castes sent aquestes molt jerarquitzades en les quals podem trobar diferents tipus: Reproductors primaris: individus alats amb sistemes reproductors complets. Coloració més fosca. Reproductors suplementaris: Amb ales reduïdes o sense ales, amb tegument menys pigmentat que els anteriors Soldats: Cap pigmentada i dura, amb grans mandíbules i sense sistema reproductor desenvolupat. Obreres: Individus estèrils, amb aparença similar a les nimfes.
Una colònia de tèrmits consisteix en un niu, amb una única reina i rei, ous, nimfes, obreres i soldats (mascles estèrils), aquests últims s'encarreguen de defensar la colònia. Els nous individus alats d'ambdós sexes que es produeixen en la colònia abandonen volant el termiter per dispersar-se i buscar una parella. La trobada d'individus d'ambdós sexes es veu facilitat gràcies a la presència de feromones sexuals que faciliten l'aparellament. Els individus de la parella així formada, perden les ales, i inicien la construcció d'una petita cavitat on es realitza la fecundació i la posta dels ous.
Les nimfes que eclosionen són alimentades per la mare i es transformen en obreres, que construiran el termiter definitiu. En les primeres fases de formació del termiter, només es produeixen obreres. Només quan aquesta casta és nombrosa, comença la producció de tèrmits soldat. Ràpidament la reina deixa de treballar i de alimentar-se per si mateixa, sent les obreres les encarregades d'aquesta funció. La formació de diferents castes ve determinada per feromones que emet la parella reproductora i que són transmeses per tots els membres de la colònia.
La seva alimentació està basada en la fusta i altres tipus de materials que continguin cel·lulosa, com cartrons, papers, tèxtils, etc. Singularment, els tèrmits no poden digerir la cel·lulosa per si soles, pel que necessiten d'uns microorganismes simbionts en el seu aparell digestiu que degraden la cel·lulosa, nodrint-se dels productes obtinguts amb aquesta degradació. Les Tèrmits subterrànies (Reticulitermes) poden arribar a la població de diversos milions d'individus en un mateix termiter. Mentre que les Tèrmits de fusta seca (Kalotermes i Cryptotermes), són colònies d'entre 1000 i 1500 individus estant localitzades a les zones afectades.
