Desinsectació Tèrmits
Morfologia
L’organització dels tèrmits es divideix en castes molt jerarquitzades, en les quals, podem trobar diferents tipus d’individus:
- Reina: l’individu més important i de major mida de la colònia, responsable de pondre els ous. Pot viure fins a 25 anys.
- Rei: l’únic mascle amb capacitat reproductiva completa a la colònia, que s’aparella per tota la vida amb la reina.
- Reina secundària: pot existir en algunes espècies i serveix com a recanvi en cas de mort o incapacitat de la reina primària.
- Nimfes: són els joves tèrmits que encara no han desenvolupat completament les seves característiques adultes. Poden convertir-se en obreres, soldats o reproductors segons les necessitats de la colònia.
- Reproductors primaris: exemplars alats amb sistemes reproductors complets i una coloració fosca. Durant el període d’aparellament, abandonen el niu per trobar un individu compatible i formar noves colònies.
- Reproductors suplementaris: tenen ales reduïdes o no en tenen i presenten un tegument menys pigmentat que els reproductors primaris. Assumeixen les funcions reproductives en cas que els reproductors primaris morin o quedin incapacitats.
- Soldats: els quals tenen el cap pigmentat i dur, amb grans mandíbules i sense un sistema reproductor desenvolupat, per la qual cosa són estèrils; aquests defensen la colònia.
- Obreres: són individus estèrils amb una aparença similar a les nimfes. S’encarreguen del manteniment del niu, la cura de les larves i la recollida d’aliments.
Biologia
Els nous individus alats de tots dos sexes produïts a la colònia abandonen el termiter volant per dispersar-se i buscar parella mitjançant feromones.
Aquests individus, després de trobar una parella, perden les ales i construeixen una petita cavitat on es realitza la fecundació i la posta d’ous. Les nimfes que eclosionen són alimentades per la mare i es transformaran en obreres, que construiran el termiter definitiu. En les primeres fases de formació del termiter, només es produeixen tèrmits obrers, i només quan aquesta casta és nombrosa, comença la producció de tèrmits soldats. És llavors quan la reina deixa de treballar i alimentar-se per si mateixa, sent les obreres les encarregades d’aquesta funció. La formació de diferents castes ve determinada per les feromones que emet la parella reproductora i que són transmeses a tots els membres de la colònia.
Els tèrmits subterranis (Reticulitermes) poden formar colònies amb diversos milions d’individus en un mateix termiter, mentre que els Tèrmits de fusta seca (Kalotermes i Cryptotermes), formen colònies més petites, entre 1000 i 1500 individus, localitzades a les zones afectades.
La seva alimentació es basa en fusta i altres materials que contenen cel·lulosa, com cartons, papers i tèxtils. No obstant això, els tèrmits no poden digerir la cel·lulosa per si sols, per la qual cosa necessiten microorganismes simbionts en el seu aparell digestiu per degradar-la i alimentar-se dels productes obtinguts.
Sistema Termigard
És un sistema termiticida d’acció lenta, que permet el control de la colònia mitjançant la utilització d’un esquer alimentari impregnat amb un ingredient actiu (IGR), que un cop ingerit, interferirà en el procés de desenvolupament biològic del tèrmit, en el seu estadi larvari.
Les bases del sistema
El sistema basa els seus resultats en el coneixement del comportament del tèrmit i de l’entorn en què actua, utilitzant un esquer altament palatable per aquests, impregnat amb un principi actiu eficaç per al control de tèrmits, recolzant-se en un protocol d’actuació contrastat.
El Diflubenzuró
És un inhibidor de la síntesi de la quitina, un compost creat al laboratori, que actua en l’organisme dels tèrmits impedint la producció d’aquesta molècula. La quitina és essencial per al desenvolupament de l’exoesquelet del tèrmit, i la seva inhibició altera i dificulta el procés de muda, debilitant-lo davant dels seus depredadors naturals.
Protocol d’actuació
Pas 1: Estudi
Abans d’iniciar qualsevol tractament, és crucial realitzar un estudi detallat de la colònia de tèrmits per confirmar la seva presència i avaluar la magnitud del problema. Aquest pas inclou l’observació d’indicis visibles com túnels de fang (xemeneies) o fusta danyada. També es podran utilitzar auriculars especialitzats per detectar l’activitat dels tèrmits dins de les estructures. Aquesta anàlisi inicial permetrà identificar les àrees més afectades i planificar la instal·lació de les estacions de manera més efectiva.
Pas 2: Instal·lació
Un cop identificada la zona a tractar, es procedirà a la instal·lació dels porta-esquers, que es faran servir per emplenar amb el substrat biocida. Aquestes estacions han d’adaptar-se a cada situació i oferir la màxima estanquitat per mantenir el microclima idoni perquè els tèrmits el colonitzin. En els tractaments d’interior, s’instal·laran les Wall Box o estacions de paret, que hauran d’interceptar el pas dels tèrmits. A l’exterior, es col·locaran estacions de sòl al voltant de l’edifici afectat, cobrint estratègicament l’àrea identificada.
Pas 3: Control
Finalment, es farà un seguiment per assegurar l’eficàcia del tractament. La substitució i reposició dels esquers químics ha de realitzar-se amb el màxim de cura possible, facilitant la connexió del producte reposat i evitant qualsevol pertorbació que pugui alterar el comportament dels tèrmits. Si l’atac no es visualitza, però es té constància de la seva activitat, és aconsellable realitzar registres amb auriculars per identificar la seva localització i fer ajustos si és necessari.
Estudi previ de la colònia mitjançant auriculars.
Col·locació del porta-esquers a l’estació interior.
Porta-esquers amb evidències d’interacció amb la colònia.
Pas 1: Estudi
Abans d’iniciar qualsevol tractament, és crucial realitzar un estudi detallat de la colònia de tèrmits per confirmar la seva presència i avaluar la magnitud del problema. Aquest pas inclou l’observació d’indicis visibles com túnels de fang (xemeneies) o fusta danyada. També es podran utilitzar auriculars especialitzats per detectar l’activitat dels tèrmits dins de les estructures. Aquesta anàlisi inicial permetrà identificar les àrees més afectades i planificar la instal·lació de les estacions de manera més efectiva.
Estudi previ de la colònia mitjançant auriculars.
Pas 2: Instal·lació
Un cop identificada la zona a tractar, es procedirà a la instal·lació dels porta-esquers, que es faran servir per emplenar amb el substrat biocida. Aquestes estacions han d’adaptar-se a cada situació i oferir la màxima estanquitat per mantenir el microclima idoni perquè els tèrmits el colonitzin. En els tractaments d’interior, s’instal·laran les Wall Box o estacions de paret, que hauran d’interceptar el pas dels tèrmits. A l’exterior, es col·locaran estacions de sòl al voltant de l’edifici afectat, cobrint estratègicament l’àrea identificada.
Col·locació del porta-esquers a l’estació interior.
Pas 3: Control
Finalment, es farà un seguiment per assegurar l’eficàcia del tractament. La substitució i reposició dels esquers químics ha de realitzar-se amb el màxim de cura possible, facilitant la connexió del producte reposat i evitant qualsevol pertorbació que pugui alterar el comportament dels tèrmits. Si l’atac no es visualitza, però es té constància de la seva activitat, és aconsellable realitzar registres amb auriculars per identificar la seva localització i fer ajustos si és necessari.
Porta-esquers amb evidències d’interacció amb la colònia.
Unitat exterior per al control perimetral de la colònia.
Quan donarem per finalitzat el tractament
Després de l’establiment de contacte amb els esquers, el seu consum augmenta i es consolida amb el temps. Inicialment, observarem un període de consum elevat durant diversos mesos que, de manera progressiva, disminuirà degut al debilitament de la colònia.
Existeixen diversos senyals en el comportament dels tèrmits que indiquen que estan en procés d’extinció:
- Reducció de l’activitat: L’activitat dels tèrmits s’alenteix notablement, observant-se una disminució en el moviment dins i al voltant de les estacions de seguiment.
- Emblanquiment de l’abdomen: La cutícula dels tèrmits és transparent i el seu color marró habitual es deu a la seva alimentació. A mesura que consumeixen el producte, es pot observar una pigmentació més clara en els individus de la colònia a causa del substrat del principi actiu.
- Canvi en les castes de la colònia: A mesura que les obreres moren, la falta d’aliment obliga les altres castes a sortir a la recerca de menjar. En aquest moment, es poden observar soldats i reproductors secundaris a les estacions, el que indica que la seva eliminació s’acosta.
- Apareixement d’àcars: Els àcars tendeixen a aparèixer degut al debilitament i deteriorament dels tèrmits. Quan els tèrmits es veuen afectats i moribunds, les seves defenses es veuen compromeses, creant un ambient favorable perquè els àcars s’alimentin i visquin.